Back Johann Pestalozzi Afrikaans Johann Heinrich Pestalozzi ALS يوهان هاينريش بستالوتزي Arabic يوهان هاينريش بستالوتزى ARZ Johann Heinrich Pestalozzi AST Johann Heinrich Pestalozzi Aymara İohann Pestalotsi Azerbaijani Іаган Генрых Песталоці Byelorussian Йохан Хайнрих Песталоци Bulgarian Johann Heinrich Pestalozzi Czech
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1746 Zúric (Suïssa) |
| Mort | 17 febrer 1827 (81 anys) Brugg (Suïssa) |
| Causa de mort | càncer |
| Sepultura | Birr |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pedagogia |
| Ocupació | pedagog |
| Ocupador | Universitat de Zúric |
| Membre de | |
| Professors | Johann Rudolf Tschiffeli |
| Alumnes | Allan Kardec, Friedrich Wilhelm August Fröbel, Louis-Vincent Tardent i Peter Kaiser (en)  |
| Influències | |
| Esport | gimnàstica |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Anna Pestalozzi-Schulthess |
 | |
Johann Heinrich Pestalozzi (Zúric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ésser un escriptor i pedagog suís.
Johann Heinrich Pestalozzi, també conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura. Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació de l'infant, és a dir, perquè l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.
Va ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte, Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.[1]
- ↑ Carmona, J. A.; Cámara, Francisco López «La infancia y la juventud en la planificación del desarrollo». Revista española de la opinión pública, 6, 1966, pàg. 511. DOI: 10.2307/40180744. ISSN: 0034-9429.